La població cantàbrica d’ós bru està actualment dividida en dues subpoblacions separades geogràficament per un sector d’uns 50 km d’amplada, per on passen importants infraestructures de transport (una autopista, carreteres i una línia de ferrocarril) i on existeixen extenses àrees desforestades. Un aspecte clau en la conservació de l’espècie recau, doncs, en garantir la comunicació entre subpoblacions i nuclis reproductors, afavorint el flux d’individus i l’intercanvi genètic.
El ‘Manual de buenas prácticas para la gestión de corredores oseros en la Cordillera Cantábrica’, promogut per la Fundación Oso Pardo i editat per l’Organismo Autónomo de Parques Nacionales, s’ha elaborat amb la participació de nombrosos experts en el marc del Projecte LIFE+ Corredores Oso. Identifica les infraestructures i activitats humanes que actuen com a efecte barrera i descriu les mesures correctores que s’estan executant per fer-hi front. En el document, s’aporten recomanacions de gestió per conservar i millorar hàbitats adequats per a l’ós en l’anomenat corredor interpoblacional, per reduir els impactes de les infraestructures viàries existents i per compatibilitzar les activitats de lleure amb la conservació de les especies, entre altres. Carme Rosell, de Minuartia, és co-autora del document i ha participat en els aspectes relatius als passos de fauna i altres mesures per reduir l’efecte barrera de les infraestructures viàries en els corredors ecològics d’interès estratègic per a la conservació de l’ós bru.
