El monogràfic inclou una entrevista a Carme Rosell, directora de Minuartia, on parla sobre els ecoductes, grans estructures superiors a les carreteres i ferrocarrils que compten amb una restauració completa dels hàbitats per afavorir la continuïtat entre els hàbitats situats als dos costats de les vies. Destaca que l’elaboració d’un bon projecte requereix un profund coneixement dels ecosistemes en els que s’integra la via a permeabilitzar i una acurada atenció a tres factors clau que condicionen la seva efectivitat: 1) la ubicació de l’estructura, 2) la restauració de la seva superfície i 3) el condicionament dels seus accessos. Malgrat que sovint només es posa èmfasi només en la tipologia constructiva, és en els detalls de la restauració i la integració de l’estructura amb l’entorn on es dirimirà la seva efectivitat. Finalment, també subratlla la indispensable cooperació entre enginyers de camins, experts en fauna i paisatgistes per aconseguir estructures funcionals i efectives.
En el seu editorial la revista de paisatgisme defineix el ‘corredor verd’ com un element que pot desenvolupar diferents funcions, que van des de la connectivitat ecològica i permeabilitat del territori, fins la conformació de teixit urbà o la creació d’espais d’intercanvi social i cultural. El monogràfic s’inicia amb un article de Richard T.T. Forman que exposa els conceptes generals i teòrics dels corredors verds ecològics i inclou també diversos articles sobre casos pràctics procedents de diverses parts del món, projectes sorgits de concursos a Barcelona i un treball d’escola. Especialment considera el paper dels corredors verds a les àrees metropolitanes.
Paisea es publica en castellà i anglès. Podeu consultar més informació aquí.
